![MANIFA, TOT UN AS DE LA REVOLUCIÓ [2/3]<br />Concretament, a la cançó “Cristales Rotos”, parla sobre com sempre van ser marginats, sobretot als mitjans de producció (que només volen coses comercials, ja que formen part de la cultura imperant), i afegeix “se armaron con guitarras 🎸y empezaron a hacer punk”. Aquesta última frase fa referència a com els joves de la contracultura van començar a lluitar des de la música per manifestar amb les lletres de les cançons el seu descontent.<br /><br />Al mateix paràgraf diu “desde las alcantarillas se hicieron escuchar👂”, en referència a l’underground, ja que aquest tipus de música es movia per llocs subterranis o poc coneguts i no estava ben vista. Raó per la qual abans diuen que els mitjans de producció no els volien. <br /><br />A la cançó també diu “en los espacios donde os hacéis escuchar arrasados por los que hablan de tolerar”, exposant que el sistema que parla de ser tolerant no deixava a aquests col·lectius reivindicar-se públicament o no li semblava correcte. Acaba aquest fragment dient “nunca pudieron silenciar 🤫 a los que pusieron ritmo a esas ganas de luchar 💪”, deixant clar que mai podran callar o censurar als col·lectius que es revolten per aquest mitjà. <br /><br />A la tornada de la cançó diu “quiero ver el reflejo otra vez en los cristales rotos de las calles arder🔥”, fent referència al fet que vol revoltes i manifestacions, acompanyat per la imatge d’un còctel Molotov 💣 al videoclip. Amb aquesta imatge volen donar a entendre que al final un ha de “fer-la grossa” per que li facin cas. Hem d’entendre que es tracta d’un grup que reivindica els valors contraculturals a un moment en què cada cop menys gent surt a revolucionar-se de la manera que es feia durant el sorgiment d’aquest moviment. <br /><br />En general, la lletra de la cançó busca mostrar com les suposades lleis del sistema capitalista que van ser presentades com a forma d’evolució han resultat ser una regressió i cada cop hi ha menys revoltes perquè la gent cada cop més es conforma amb el que hi ha en comptes de lluitar per als seus drets o per una vida millor. D’aquesta manera defensen els seus ideals anticapitalistes. <br />Marina Arias](/img/aHR0cHM6Ly9zY29udGVudC5jZG5pbnN0YWdyYW0uY29tL3YvdDM5LjMwODA4LTYvNDMzOTc4MjcwXzE4NDIzNjI0MzY3MDM4MDkzXzI5OTAxNjg2NTkxNTg1ODAzODBfbi5qcGc/c3RwPWRzdC1qcGdfZTE1Jl9uY19odD1zY29udGVudC5jZG5pbnN0YWdyYW0uY29tJl9uY19jYXQ9MTA5Jl9uY19vaGM9UFZXQ1pZeGZNSnNRN2tOdmdGYXZxZlQmZWRtPUFQczE3Q1VBQUFBQSZjY2I9Ny01Jm9oPTAwX0FZRGNiNEFsNE9LcmNyOTRZUGxhbXNYMkRPTzl3MF9Ceml1X0FrQ09Ma21yMFEmb2U9NjY1MzM2QkUmX25jX3NpZD0xMGQxM2I=.jpg)
MANIFA, TOT UN AS DE LA REVOLUCIÓ [2/3]
Concretament, a la cançó “Cristales Rotos”, parla sobre com sempre van ser marginats, sobretot als mitjans de producció (que només volen coses comercials, ja que formen part de la cultura imperant), i afegeix “se armaron con guitarras 🎸y empezaron a hacer punk”. Aquesta última frase fa referència a com els joves de la contracultura van començar a lluitar des de la música per manifestar amb les lletres de les cançons el seu descontent.
Al mateix paràgraf diu “desde las alcantarillas se hicieron escuchar👂”, en referència a l’underground, ja que aquest tipus de música es movia per llocs subterranis o poc coneguts i no estava ben vista. Raó per la qual abans diuen que els mitjans de producció no els volien.
A la cançó també diu “en los espacios donde os hacéis escuchar arrasados por los que hablan de tolerar”, exposant que el sistema que parla de ser tolerant no deixava a aquests col·lectius reivindicar-se públicament o no li semblava correcte. Acaba aquest fragment dient “nunca pudieron silenciar 🤫 a los que pusieron ritmo a esas ganas de luchar 💪”, deixant clar que mai podran callar o censurar als col·lectius que es revolten per aquest mitjà.
A la tornada de la cançó diu “quiero ver el reflejo otra vez en los cristales rotos de las calles arder🔥”, fent referència al fet que vol revoltes i manifestacions, acompanyat per la imatge d’un còctel Molotov 💣 al videoclip. Amb aquesta imatge volen donar a entendre que al final un ha de “fer-la grossa” per que li facin cas. Hem d’entendre que es tracta d’un grup que reivindica els valors contraculturals a un moment en què cada cop menys gent surt a revolucionar-se de la manera que es feia durant el sorgiment d’aquest moviment.
En general, la lletra de la cançó busca mostrar com les suposades lleis del sistema capitalista que van ser presentades com a forma d’evolució han resultat ser una regressió i cada cop hi ha menys revoltes perquè la gent cada cop més es conforma amb el que hi ha en comptes de lluitar per als seus drets o per una vida millor. D’aquesta manera defensen els seus ideals anticapitalistes.
Marina Arias