academiavalencianadelallengua images

✓ Efemèrides astronòmiques per a l'estiu i la tardor de 2024 ✍Juan José Ortuño President de l’Associació Astronòmica Marina Alta En la segona meitat de l’any, no tindrem eclipsis de Sol, visibles des del nostre país. La Lluna, tindrà un eclipsi parcial el dia 18 de setembre. Mercuri és un planeta visible al crepuscle, vespertí en els mesos de juliol, agost, octubre i novembre, i al matutí en agost, setembre i desembre. Venus visible en el crepuscle vespertí al mes de juliol i al matutí en agost, i a les nits abans de l'alba tota la tardor. Mart serà visible durant l'estiu i la tardor, al crepuscle vespertí. Júpiter serà visible des de la mitjanit al juliol, després del crepuscle vespertí els mesos d'agost i setembre, i la resta de l'any durant quasi tota la nit. Saturn serà visible quasi tota la nit a l'estiu, els mesos d’octubre i novembre fins a les hores posteriors a la mitjanit, i al desembre durant les primeres hores fins abans de la mitjanit.  Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2645.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #astronomia

✓ La cura que va ser trobada al Montgó ✍Llegiu Àngels Royo Periró Metgessa especialista en Oncologia En un viatge per la Marina Alta l'abril de 1966, un investigador de la CEPA, Sebastián Hernández, va recollir una mostra de terra del vessant sud del Montgó al terme de Xàbia per al seu estudi microbiològic. Sagrario Mochales va continuar l’anàlisi d’aquesta mostra al seu laboratori, on poc temps després va detectar una gran activitat bacteriana provocada per una soca de Streptomyces fradiae. Mochales va poder aïllar d’aquesta espècie el primer antibiòtic de la CEPA, la fosfomicina. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2643.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #Montgó

✓ He descobert una supernova? ✍Alberto Cabrera Professor de Física i Química · IES Sorts de la Mar · Dénia Com anem a buscar explosions de supernova? La idea és molt senzilla, es tracta de comparar dues imatges extretes amb les mateixes condicions tècniques. Una d'elles l’extraiem de l'arxiu bibliogràfic del telescopi, i l'altra és la que buscarem en aquest moment amb el telescopi. Una vegada tenim les dues imatges, les observarem i les compararem sense aplicar cap càlcul. Si captem alguna diferència entre les dues imatges, és a dir, algun punt brillant en l’observació actual que no estiga en la imatge d'arxiu, podrem dir que hem descobert una explosió de supernova. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2641.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #astronomia

✓ La indústria ceràmica i el medi ambient ✍José Emilio Enrique Navarro Professor de la Universitat Jaume I · Castelló El tractament de la contaminació industrial inclou el conjunt d’accions encaminades a buscar solucions vàlides als problemes que presenta a la indústria productora. És important recordar que encara dins del mateix sector de productes ceràmics no existeix una solució única al problema de la contaminació. Les solucions adoptades en una planta poden no resultar adequades per a una altra de característiques aparentment similars. Per això és important establir, abans de triar una estratègia, processos alternatius de gestió. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2639.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #ceràmica

✓ Una anàlisi breu del clúster ceràmic de Castelló ✍Diego Fraga Chiva, Jaime González Cuadra, Samuel Porcar García, Abderrahim Lahlahi, Santiago Toca, Robinson Cadena i Juan B. Carda Castelló. Grup de Recerca Química de l’Estat Sòlid i Càtedra d'Innovació · Ceràmica Ciutat de Vila-real. A causa dels actuals reptes el nostre grup de recerca de Química de l'Estat Sòlid i la Càtedra d'Innovació Ceràmica “Ciutat de Vila-real” de la Universitat Jaume I, venen desenvolupant diferents projectes de recerca en plena col·laboració amb les indústries del clúster ceràmic de Castelló, des de temps de la mateixa creació de la Universitat (any 1991) i també des de la creació de la Càtedra (any 2012), a través d’un conveni entre la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Vila-real. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2637.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #Vila-real

✓ Els rajolars d'Oliva ✍José Fenollar Moncho Professor de Ciències · IES Ègara · Terrassa Un projecte impulsat per l’ajuntament d’Oliva que busca transformar i rehabilitar una zona industrial històrica, amb l'objectiu de crear un nou espai residencial, emergent d'activitat i dinamització econòmica. Els Rajolars: Regeneració Resilient aquest és el nom del projecte que posarà en valor i donarà llustre a la zona dels Rajolars d'Oliva gràcies a una proposta de transformació d’aquest polígon industrial que va ser molt potent als anys 50 i que ara vol tornar a lluir. Es tracta d’un dels projectes escollits a l’EUROPAN 15/ Espanya. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2635.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #ceràmica

La Ruta 2024 de la campanya En valencià per al foment de l’ús del valencià i la difusió de les Oficines de Promoció del Valencià que promou l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s’ha encetat hui dilluns a Dénia. La capital de la Marina Alta ha sigut la població escollida per a començar esta edició “en homenatge a Maria Ibars, Escriptora de l’Any 2024”, ha assenyalat la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó. Es tracta de propostes lúdiques, dirigides al públic escolar i a la ciutadania en general, que busquen acostar la llengua al veïnat d’una manera divertida i engrescadora, amb sopes de lletres, busca de gentilicis i topònims valencians amb les paraules amb imant, el repte de la roda del Passaparaula i una partida d’Scrabble en un tauler gegant desplegat en terra que posa a prova la perícia amb el valencià de les persones participants. Tot, mentre sonava als altaveus el rap titulat Comença, interpretat per Aina Koda. Una invitació per a animar la joventut a parlar en valencià, ja que es tracta “d’un segment de la població clau per al futur de la llengua”, en paraules de Cantó. TOTA LA NOTÍCIA EN LA SECCIÓ "CULTURA" DE LA MARINA PLAÇA. #dénia #marinaalta #academiavalencianadelallengua @avloficial_ #cultura_marinaalta #denia #educació_marinaalta

✓ De la terra ✍Cristina Pedrós Vila Taller Defangcuit Ceràmica · Jesús Pobre Ceràmica ve del grec keramos, que es traduïx com a “l’art de treballar l’argila”. La ceràmica és l'art de realitzar objectes amb argila cuita. L'argila és una roca sedimentària, constituïda per agregats de silicats d'alumini hidratats. Pot anar des del color blanc al roig, depenent de les impureses que continga. Després del treball de recerca dels materials, d’investigació de formes, de coccions, de la tècniques de treball, i d'una investigació profunda del que cadascun vol expressar amb el seu treball, naixen les peces d'una ceramista.  Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2632.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #ceràmica

✓ Breu història de la terrisseria a Xàbia ✍Ximo Bolufer Marqués Museu de Xàbia Les teuleries i els tallers terrissers de Xàbia, els antics i els més moderns, solucionaven així les seues necessitats quotidianes de la manera més senzilla; per això utilitzaven els recursos que oferia el propi territori, sempre més pròxims i més econòmics: terra, aigua i foc. Un treball ben dur, que segons els testimonis dels qui varen treballar darrerament, abans de la desaparició de les teuleries tradicionals, aportava tan escassos beneficis, que a penes els permetia subsistir i havien de dedicar-se a altres feines, com l’agricultura. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2627.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #ceràmica

✓Orba, el poble del fang Breu aproximació a la història terrissera d’Orba i Orbeta ✍Maria J. Berenguer Llopis i Míriam Devesa Benlloch Historiadores El propòsit d'aquest article és acostar-nos a la història del fang d’Orba i la seua pedania Orbeta, partint dels avanços de la recent investigació històrica arran de la inauguració del Museu del Fang, així com de la recerca fonamentada en la memòria oral, que ha permès recuperar el record de l’ofici terrisser tradicional i construir un relat que documenta pas a pas el sistema productiu i tot l’entramat econòmic i social que girava al seu voltant al llarg del segle XX. La memòria d’antics terrissers i les experiències dels actuals han sigut fonamentals per a poder enriquir i completar la informació aportada per la investigació històrica i ampliar l’escassa bibliografia existent.  Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2624.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili #ceràmica #Orba

✓ El preu vertader de la roba  ✍Elisa Pedro i Segura Professora de Química i Salut Ambiental · IES L'Almadrava · Benidorm Però, i com es nodreix la indústria d’aquesta lògica de consum irracional i insostenible? D'on ve tanta roba? Doncs, principalment del sud-est asiàtic, on Xina és el principal proveïdor de roba seguit de Bangladesh i Índia. Per assaciar la fam consumista dels occidentals les principals cadenes tèxtils compten amb milers de fàbriques (250 000 en tot el món) que donen “treball” a milions de treballadors. Però, en quines condicions? No és cap secret, les condicions de semiesclavitud en què viuen molts dels treballadors d’aquestes indústries i que han estat destapades per investigacions, com la realitzada per l’entitat Public Eye, que va denunciar l’any 2020 la situació de les treballadores dels proveïdors de la cadena Shein: treballadores sense contracte, jornades de 12 h diàries i 1 dia lliure al mes per tal que nosaltres puguem comprar el nostre top de 2 € que lluirem en 3 ocasions. Per no parlar de la precària seguretat de les fàbriques. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2622.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #sostenibilitat

✓ Física escolar. Magnituds físiques ✍Albert Gras Martí Físic · Membre de l’IEC Personalment, quan comence a parlar dels camps a estudiants primerencs de Física, els compare (per deformació personal) amb els camps d'arròs del nostre país: en un camp d'arròs, hi ha arròs pertot arreu. De la mateixa manera es parla en Càlcul de camps de pendents o de derivades, o s’introdueixen els camps electromagnètics en Física Clàssica, o aprenem sobre camps materials en Mecànica Quàntica (MQ). En la física clàssica, la raó principal per a introduir el concepte de camp és la de construir lleis de la Naturalesa que siguen locals. En efecte, la llei de Coulomb per a les forces elèctriques i la llei de Newton per a les forces gravitatòries impliquen ‘accions a distància’. Això vol dir que la força que sent un electró davant d’un protó, o la força que experimenta un planeta davant d’un estel, canvien immediatament si l’electró o el planeta es mouen en relació al protó o a l’estel amb els quals interaccionen. Aquesta situació és filosòficament insatisfactòria, especialment si els dos objectes estan ben allunyats. I encara pitjor, aquesta predicció de les lleis de Coulomb i de Newton és experimentalment incorrecta. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2619.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #física

✓ Emocions i alimentació. La dimensió psicològica dels hàbits alimentaris ✍Ana Noguera Psiquiatra Alguna vegada has notat que la tristesa t’ha demanat menjar xocolata? T’has parat a pensar com les emociones poden afectar la teua alimentació? Les emocions tenen un paper fonamental en la nostra relació amb el menjar, i influeixen tant en l’elecció com en la quantitat d'aliments que consumim. S'ha observat que les emocions poden tenir una relació bidireccional amb la nostra conducta alimentària, on certes emocions poden impulsar el consum d'aliments específics i, alhora, certs aliments poden generar respostes emocionals particulars. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2617.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #psicologia

✓ BERTA BENZ Pionera de l'automòbil ✍Belén Ferrer Departament d'Enginyeria Civil · Universitat d’Alacant De sobres és conegut que a les dones no se’ls va permetre accedir a estudis superiors fins fa relativament poc temps. Tanmateix, això no ha evitat que algunes d'elles hagen arribat a ser grans enginyeres o inventores, encara que sense titulació acadèmica. Un dels casos més coneguts, per la seua recent adaptació al cinema, és la història de Berta Benz. Berta va viure en un temps en el qual, no sols no va poder estudiar, sinó que ni tan sols podia disposar de diners propis, o de les inversions que havia realitzat, una vegada que s'havia casat. I això era important, si és el cas, perquè procedia d'una família acabalada i això li donava una suficiència econòmica important. Tant és així que, en 1870 va usar part del seu patrimoni per a invertir en l'empresa del seu futur marit i convertir-se en la seua sòcia. Gràcies a aquesta inversió, Carl Benz va poder registrar la primera patent de l'automòbil, un tricicle motoritzat la velocitat punta del qual era d'uns 16 km/h. Però, una vegada casada, ella va perdre els seus drets sobre les inversions que havia fet i va deixar de ser sòcia de l'empresa. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https;//daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2615.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili

No suelen hacerme esperar mucho pero, sea el tiempo que sea, mis visitas a @mireiaclinicadental se hacen mas amenas con estos momentos de lectura mientras espero. Y además me facilitan propuestas para los #viernesdelecturacorta de @los_libros_del_sr_lector 😅👏🏻👏🏻. Qué mas se puede pedir!!! 😜 En esta ocasión escogí “El meu veí” -Mi vecino- de Anna Marí; un relato que nos presenta a una escritora que, huyendo del agobio de la gran ciudad, se traslada a vivir a un pequeño pueblo en busca de la tranquilidad y calidad de vida tan anhelada. La nueva vecina del pueblo pronto deja de ser “la nueva” porque, atraídos por los beneficios que puede aportarles, las autoridades municipales se ofrecen a dar acogida a refugiados o desplazados que lo necesiten. Y es así como llega el “nuevo vecino”. Narrado desde el punto de vista de la escritora, vemos las reacciones y situaciones que se producen en el vecindario con su llegada: temor, desconfianza, ignorancia, postureo, pero también empatía, compromiso, convivencia, solidaridad… La concreción y la concisión nunca han sido mi fuerte y quien me conoce lo sabe y lo sufre 😅. Es por ello que siempre me sorprende cuando, en tan pocas páginas, puedo encontrarme con una historia sencilla, tierna, bien narrada, entretenida, y que a la vez nos haga reflexionar con un “mensaje”, una crítica social. Una vez más aplaudo esta iniciativa de “espera leyendo” que, no solo me ayuda a pasar el rato, también me permite descubrir lecturas inesperadas! 🕢🕒🕦 📚📚📚 #esperallegint #esperaleyendo #viernesdelecturacorta #relato #megustaleer #fundaciobromera #academiavalencianadelallengua #bookstagram #bookstagramespaña

✓ La importància actual de l’espín de l’electró ✍Miguel Ángel Sanchis Lozano Departament de Física Teòrica i Institut de Física Corpuscular CSIC-UV Roger Sanchis Gual Institute for Robotics and Intelligent Systems, ETH-Zurich (Suïssa) L’espín, descobert per una combinació de factors casuals i serendipitat, ha jugat un paper fonamental en la físic moderna en l’acceptació i posterior desenvolupament de la mecànica quàntica al llarg del segle XX. Amb seguretat, sense l’experiment de Stern i Gerlach dels anys 20, l’espín s'haguera descobert d’una manera o una altra, però la història de com s’aconseguí posar-ho en evidencia és una mostra de com avança la ciència, no sempre en línia recta, amb errors i rectificacions sobre la marxa, i contribucions acumulatives de molts científics. Essent un efecte quàntic i relativista alhora, les seues implicacions cobreixen moltíssims camps teòrics i tecnològics, com hem assenyalat. Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2610.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #física

✓ La tesi de MARINA BORJA ✍Joan Borja Director de la Càtedra Enric Valor · Universitat d'Alacant  El coneixement sempre ha estat, sens dubte, una clau mestra que obri diferents portes d'accés al progrés i a la civilitat. I tinc per a mi que tesis com la de la meua neboda Marina —que no deixa de ser, si es vol, «una entre tantes», que diria Estellés—, a pesar de no obrir telenotícies i de no aparéixer mai en les portades dels diaris, són les que en realitat propicien els més importants salts de qualitat per al progrés i la civilitat humanes. No les guerres, no els crits, no els discursos abrandats; no els conflictes, no les repressions, no les armes, no les banderes, no: són, per contra, els investigadors, els científics —els mestres, els metges, els músics, els artistes, els poetes— els qui fan millor, més rica, més digna i més bella la vida humana. Hamàs, Netanyahu, Putin i Zelensky podran centrar vergonyantment, tant com voldrem, l'atenció mediàtica de més de mig món.  Llegiu l'article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2608.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #tesis

✓ L’any bixest, una invenció cultural per a facilitar-nos la vida ✍Daniel Climent Professor de Ciències La Terra orbita al voltant del Sol en un viatge que anomenem any. Si comencem a comptar des del punt de partida d'aquest viatge, 365 dies més tard, haurem arribat no al mateix punt exactament, sinó ben a prop; en faltarien quasi sis hores; exactament 5 hores, 48 minuts i 45 segons. Sis hores, en comparació amb les 8760 que en té tot un any pot semblar insignificant. Però, si aquestes diferències no són corregides i s’acumulen any rere any, el calendari perd una de les propietats més interessants, la d’indicar amb la data les característiques pròpies de cada època. I això és una qüestió de vital importància. Perquè si la data va acoblada a l’estació climàtica podem aventurar prediccions relativament fiables en temes agrícoles, ramaders, nàutics, d'emmagatzematge i un llarg etcètera tan important per a organitzar la societat com per a adaptar-la als canvis estacionals. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ http://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2605.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #bixest

✓ S’aprovarà el CRISPR a la UE? ✍J. M. Mulet Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes · UPV Recordem que hui és el dia que encara no tenim cap tecnologia que ens permeta saber si una varietat nova ha estat creada per una de les tècniques clàssiques de mutagènesi aleatòria i posteriorment seleccionada, o s’ha fet de manera molt més ràpida i efectiva per mutagènesi dirigida. Per tant, si no establim una legislació, els competidors ho faran sense avisar. Els nostres llauradors han de poder seguir alimentant-nos a tots. De la mateixa manera que seria una aberració que a un periodista no li deixaren usar el millor ordinador o a un metge el millor TAC per a diagnòstic, no podem seguir limitant les tecnologies que arriben al camp. És clau permetre que el camp puga fer servir la millor tecnologia. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2024/04/2604.pdf #ciència  #divulgaciócientífica  #academiavalencianadelallengua  #institutdeculturajuangilalbert  #universitatvalencia  #universitatmiguelhernandez  #universitatmallorca  #universitatjaumei  #universitatpolitecnicavalencia  #universitatpompeufabra  #universitatautònomabarcelona  #universitatdebarcelona  #universitatpolitècnicadecatalunya  #universitatroviraivirgili  #CRISPR

Us presentem COMENÇA. Un videoclip a ritme de rap que hem produït per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins de la campanya per al foment de l’ús del valencià. COMPATIU, PER FAVOR!! https://youtu.be/YNDHeCu_0_4?si=IVKf7uMW58L6MSrf Os presentamos COMENÇA. Un videoclip a ritmo de rap que hemos producido para la Academia Valenciana de la Llengua, dentro de la compaña para el fomento del uso del valenciano. ¡¡COMPARTITLO, POR FAVOR!! #adarveproducciones #productoradetelevision #valencia #videoclips #rap #musica #musicaenvalenciano #musicaenvalencia #AVL #academiavalencianadelallengua #fomentdelusdelvalencia #fomentdelvalencia

MERIDIÀ ZERO ha publicat el núm. 26 de la revista DAUALDEU – Primavera de 2024 Es publica en format paper i digital Llegiu-la en format digital https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/4007-2/ Segueix-nos Twitter / X https://twitter.com/RDaualdeu Instagram https://www.instagram.com/revista_daualdeu/ Facebook https://www.facebook.com/people/Re-Daualdeu/pfbid02sjEdmYbbyyGy952vFshMHmSrNdoHe4Xuane7iU5QF6y2GyvMMGGeyspSLvcJ4WqYl/ #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #revistes

MERIDIÀ ZERO ha publicat el núm. 26 de la revista DAUALDEU – Primavera de 2024 Es publica en format paper i digital Llegiu-la en format digital https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/4007-2/ Segueix-nos Twitter / X https://twitter.com/RDaualdeu Instagram https://www.instagram.com/revista_daualdeu/ Facebook https://www.facebook.com/people/Re-Daualdeu/pfbid02sjEdmYbbyyGy952vFshMHmSrNdoHe4Xuane7iU5QF6y2GyvMMGGeyspSLvcJ4WqYl/ #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #revistes

Trobada per la llengua a Cabanes. Els i les socialistes acudim per gaudir de tot el que el nostre poble fa per defensar algo tan propi com és l’instrument en que ens comuniquem, ens parlem i ens estimem, i que, novament està en perill en una de les 5 lleis de la vergonya i retrocés de la dreta. Molt ben organitzada i amb una participació massiva en un poble ple de gom a gom. Continuem en la lluita! ✊🏽🌹 #PSPV #PSOE #Castelloperlallengua #plataformaperlallengua #academiavalencianadelallengua

✓ Què fem dels antivacunes? ✍J. M. Mulet Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes · UPV És millor una política d’incentius a la vacunació i evitar la confrontació directa, simplement oferint bona informació que puga sembrar el dubte no en els convençuts, que mai no canviaran d’idea, sinó en els ciutadans que puguen sentir-se atrets per les teories conspiranòiques. I ací és molt important la responsabilitat dels mitjans de comunicació. Té sentit fer entrevistes en horari de màxima audiència a personatges com Miguel Bosé, que no ha deixat de dir bajanades durant tota la pandèmia? Fer debats convidant a antivacunes que disseminen informació sense sentit amb l’excusa de “escoltar totes les veus”? No podem confondre la llibertat d’expressió amb la responsabilitat d’oferir una informació de qualitat, i per damunt de tot, certa. Hi ha moltes vides en joc. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2021/11/daualdeu2104.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili #vacunes

✓ La invenció de la vacuna, una idea feliç? ✍Josep Lluís Doménech Doctor en Química Sempre que he llegit la versió sobre Jenner de la invenció de la vacuna he pensat en la imatge distorsionada que proporciona del treball científic. Què menys que pensar que Jenner era un temerari i la ciència un seguit d’idees felices, o un seguit d’experiments d’assaig i error. Per descomptat, la parla diària exigeix presentar les idees d’una manera senzilla i simplificada, i no és en este àmbit que qüestione esta presentació, el que és greu és quan açò apareix en mitjans escrits que volen ser rigorosos. Podem pensar, com es dona a entendre en el text, que Jenner era un temerari? I que la vacuna és el resultat d’una idea feliç? Vegem què en diu la història de la ciència. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2021/11/daualdeu2103.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili #vacunes

✓ El racó de Fibonacci Teorema de la pizza ✍Vicent R. Chorro Si una pizza circular es divideix en 8 trossos fent talls d’angles iguals des d’un punt qualsevol de la pizza, la suma de les àrees dels trossos alterns... Solució del problema de DAUALDEU 21 Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-47.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili #matemàtiques

✓ JULIÀ GUILLAMON Les cuques ✍Catalina Luque Professora de Llengua i Literatura IES Lluís Vives · València L’amor per la natura i el lligam afectiu entre el personatge i el paisatge és precisament el que ens ofereix Guillamon en els seus relats. De vegades el centre del relat és una nostàlgica mirada cap enrere fins els dies de la infantesa on cada dia de l’estiu porta una nova aventura (i aventura pot ser simplement la presència d’una papallona sobre un vidre); d’altres és una excursió amb la família, que el fill de cinc anys demane una guia d’insectes i no un camió de bombers pel seu aniversari o que la Cris (que està superant un ictus) pregunte per unes atzavares. El paisatge que protagonitza els relats de Guillamon és l’Arbúcies de la seua infantesa (on els pares treballaven els estius a un hostal) i l’entorn del Montseny. Els records tornen constantment a indrets (re)coneguts de sempre per l’autor que també inclouen la costa i fins i tot Barcelona i els seus voltants. Per tot arreu la vida animal és un miracle de diversitat i bellesa. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-46.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili #llibres

✓ MARIE CURIE Com a científica i com a dona, la millor. ✍Ismael Laabaqui 1r BAT · IES Maria Ibars · Dénia Vaig conéixer Marie l’any 1894 i un any més tard, el 1895, ens vam casar. Com a esposa, era perfecta, atenta i afectuosa, però com a companya científica, era d’un altre nivell. Era molt brillant, valenta i sempre trobava solució per a tot. Si hem guanyat el premi Nobel de física, és en gran part, gràcies als esforços de Marie, encara que ens va costar treball que també la reconegueren. El que més em sorprenia d’ella era la gran valentia i la voluntat de ferro que tenia a l’hora de treballar. Molts científics tindrien por de realitzar experiments, com ella feia amb la radiació o similars. Treballar amb Marie al laboratori era una gran experiència, no sols per ser ella la meua esposa, sinó perquè sempre em donava la sensació que avançàvem sense fre en les nostres investigacions, quan ella estava amb nosaltres. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-43.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ L’observatori meteorològic del convent de franciscans La Sagrada Família de Pego ✍José Fenollar Professor de Ciències · IES Ègara · Terrassa Al convent La Sagrada Família de Pego hi ha un observatori meteorològic on diàriament es recullen aquestes dades per els franciscans des del 1962. A tot l’Estat, els voluntaris duen a terme aquest servei des del 1911, quan José Galbis, cap de la llavors Oficina Central de Meteorologia, va prendre la decisió d’ampliar la xarxa professional d’observació amb altres dades recollides per personal no professional. Des de llavors, les seues aportacions són un complement indispensable per desvetllar el clima d’Espanya i ofereixen una informació molt útil per a la vigilància de fenòmens adversos. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-39-42.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili #meteorologia

✓ NEWTON i el problema de la gravetat ✍Joaquín Llambies Professor de Filosofia · IES Pedreguer Sens dubte, Isaac Newton forma, des de fa temps, part de la cultura popular com a genial descobridor de la força d’atracció de la gravetat. Nogensmenys, no són tan coneguts els profunds problemes amb els quals va haver de lluitar per a contestar a una pregunta aparentment preliminar i bàsica: quina és la causa de la gravetat? En efecte, els diferents intents de respondre aquesta pregunta provocaran incessants problemes i contínues tensions a Newton qui, si bé d’una banda es veurà clarament inclinat a trencar amb els supòsits del mecanicisme dominant amb la finalitat de poder oferir una resposta a aquesta pregunta, d’una altra, sentirà sempre la incomoditat d’haver d’introduir-se en un terreny que ell mateix va qualificar d’hipotètic o conjectural. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-36-38.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ Creació de jardins botànics públics El respecte per la natura a l’abast del poble ✍Jaume Pastor Professor de Ciències Naturals I és ara quan ens hem preguntar: per què no hi ha jardins botànics públics als nostres municipis? La creació d’un jardí botànic públic en l’entramat urbà -o inclús en les zones enjardinades i bulevards de què es disposa actualment- ompliria un buit cultural que s’hauria d’aprofitar a les nostres localitats. Altrament dit, un jardí botànic –pel seu interés i exclusivitat– aportaria beneficis en diversos àmbits del municipi, esdevindria un recurs que contribuiria a donar una imatge de qualitat de l’espai públic i un atractiu per a residents i visitants. Els botànics són un espai de ciència, cultura i natura. Uns museus vius oberts al públic que tenen com a missió popularitzar el món vegetal. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-34-35.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili #xàbia

✓ FRITZ HABER La síntesi d’amoníac a partir dels elements ✍Josep Lluís Doménech Doctor en Química Els vegetals, en formar part de la dieta dels animals, són essencials per a la vida en el planeta, però el creixement de les plantes i la producció de conreus requerix de nutrients. Els nutrients que les plantes necessiten en quantitats considerables són nitrogen, fòsfor i potassi, i si en falta algun, el creixement de la planta és limitat. Les plantes també requerixen zinc, ferro o bor, entre d’altres elements, però en quantitats minúscules. En el sol hi ha quantitats diferents de tots els nutrients, i les plantes els assimilen a partir d’aquest medi, però si, collita rere collita, nitrogen, fòsfor i potassi no retornen al sol, finalment s’exhauriran i no hi haurà producció. El fet que el nitrogen siga el nutrient requerit en major quantitat (en 10 tones de blat hi ha, aproximadament, 150 kg de nitrogen, 40 kg de fòsfor i una quantitat semblant de potassi) fa d’aquest nutrient el problema principal. En aquest treball, després de mostrar com han satisfet els agricultors les necessitats de nitrogen al llarg de la història, descriurem la manera com Fritz Haber va aconseguir obtenir en el laboratori, a xicoteta escala, la síntesi d’amoníac a partir de nitrogen atmosfèric. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-30-33.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili #agricultura

✓ De fruits i fruiter ✍A. López-García Conselleria d’Agricultura · Generalitat Valenciana Els cítrics s’anomenen així per tal com els antics filòsofs grecs, en captar la fragant aroma de les fulles, branques, flors i fruits dels primers arbres d’aquest tipus que van conèixer, l’associaren immediatament amb el cedre (kedros), i per resemblança dels noms van referir-se als cítrics amb el terme kitron. Posteriorment, aquests noms grecs foren llatinitzats a Cedrus per al cedre i Citrus per als cítrics. Amb una superfície de 159 098 ha, els cítrics suposen el cultiu més representatiu i extens de la Comunitat Valenciana, i ha esdevingut un emblema internacional i la targeta de presentació de la nostra terra. Però aquesta estreta vinculació del cítrics amb València no ha existit des de sempre, de fet els cítrics són al·lòctons, introduïts escalonadament en diverses èpoques. El centre d’origen d’aquests fruiters es situa al sud-est asiàtic, des d’on es van escampar arreu del món, seguint els fluxos migratoris, comercials i d’expansió colonial. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-28-29.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ BLAT DE LA MARINA Història i consideracions intempestives ✍Josep Antoni Gordillo i Ibàñez Membre del col·lectiu Blat de La Marina Pot canviar-se la nociva dinàmica social del món actual des d’un poblet de la Marina? Segurament no, atès que és un objectiu massa ambiciós i voluminós, però potser sí podem exercir alguna influència per tal de modificar certes tendències del nostre entorn més pròxim. En aquesta línia d’acció trobem la proposta de la gent que conforma el projecte Blat de la Marina, al que vaig haver d’afegir-me, no només per la meua debilitat per les masses, els pans i altres productes fornejats, sinó per tal de dotar de certa consistència la meua posició dialèctica en els esmorzars. Blat de la Marina és una iniciativa que neix en el si de l’Associació Sociocultural Mercat del Riurau de Jesús Pobre, associació que, malgrat consolidar-se oficialment el 2013, començà el seu camí quan la crisi financera del 2008 va empènyer una bona colla de veïns i veïnes del poble a organitzar un mercat, on artesans i productors del rogle pogueren donar a conèixer i vendre els seus productes. L’èxit immediat de la seua proposta de comerç sostenible i respectuós amb l’entorn, unit a l’encant arquitectònic de l’espai on es duu a terme, el magnífic riurau del Senyoret de Benissadeví, va encoratjar, més si cap, aquest grup d’agosarats veïns per a recuperar tot un seguit d’activitats culturals, lúdiques i gastronòmiques que, malgrat la seua anterior omnipresència, havien anat caient en l’oblit a mesura que els habitants de la zona anaven desarreant-se, desvinculant-se dels treballs de la terra. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-25-27.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgil

✓Les tres edats de la tomaca ✍José Miguel Blanca Postigo COMAV · UPV Podríem pensar que la història dels nostres aliments ha estat senzilla: els trobàrem en la natura, començàrem a conrear-los i ens alimenten. En realitat, la història de qualsevol fruita, verdura o animal de granja és molt més complexa i està lligada estretament a la història dels éssers humans que els van crear i que, en l’actualitat, segueixen adaptant-los als seus gustos i necessitats. Com a exemple, podem parlar de la tomaca. La nostra relació amb aquest conreu va començar fa milers d’anys i podríem dividir la seua dilatada història en tres grans etapes: domesticació a Amèrica, diversificació a Europa i industrialització. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-22-24.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ Xylella fastidiosa Evolució històrica ✍R Ferran Garcia Marí Institut Agroforestal Mediterráneo. Universitat Politècnica de València El bacteri entra en la planta en picar l’insecte vector en el xilema, que és el sistema conductor de les plantes a través del qual l’aigua i substàncies minerals del sòl són transportades a la part aèria de la planta. El bacteri es multiplica a l’interior dels vasos conductors formant una biopel·lícula que obstrueix els conductes i impedeix el flux de saba des de les arrels, la qual cosa determina la dessecació de branques i fulles, i finalment la mort de la planta. Les fulles es dessequen de manera parcial sobretot a l’estiu, prenent una co- loració inicialment groga i després marró. És freqüent que hi haja un llarg període asimptomàtic que pot durar anys. A més, els símptomes son inespecífics ja que es manifesten de la mateixa manera que els produïts per la sequera o la falta d’aigua, amb la qual es confon, en particular en conreus de secà. Poden passar bastants anys des de la infecció de la planta fins que mostra els primers símptomes, i també des d’aquest moment fins a la mort de l’arbre. Així, en el cas de les oliveres del sud d’Itàlia es calcula en 14 anys el temps fins a la mort de la meitat dels arbres infectats. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-19-21.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ La desconeguda aportació filosòfica del Dr. FRANCISCO TORRENT GUASP ✍Rafael Andarias Estevan Metge En aquest instant, es va alçar i, sense dir res, em va fer un gest amb la mà que indicava que esperara un moment. Va abandonar l’estança i al cap de poc va tornar amb un llibre que, segons em va informar, havia publicat l’any anterior i on desenvolupava la seua teoria. Me’l va dedicar i després em va encoratjar a llegir-lo, perquè explicava clarament la seua innova- dora noció filosòfica de l’ésser viu. Li ho vaig agrair i li vaig prometre emprendre la seua lectura aquella mateixa nit. Després d’una conversa breu sobre diversos temes, vam donar per conclosa la vetlada. Em va acompanyar al cotxe i ens acomiadàrem. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-15-18.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ Ciència i gènere ✍Joan Borja Sanz Director de la Càtedra Enric Valor · Universitat d’Alacant Em fa l’efecte que en el llarg, difícil, significatiu, fascinant i necessari viatge envers la igualtat efectiva d’oportunitats entre dones i homes —en la justa, progressiva i necessària abolició de discriminacions per raó de gènere—, la ciència té, sens dubte (com a àmbit que a pesar de tots els pesars deté un altíssim grau de consideració i prestigi social), un valor absolutament determinant. I és així que tinc per a mi que un indici no poc fiable i eloqüent sobre els progresssos socials aconseguits en matèria d’igualtat efectiva entre gèneres haurà de ser, precisament, la superació d’aquest esbiaixament estadísticament tan significatiu que encara ara s’arrossega en les universitats valencianes entre titulacions (majoritàriament) d’homes i titulacions (majoritàriament) de dones. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-13-14.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ L’avortament Un debat infinit ✍Matias Monfort Metge ginecòleg L’avortament no és sinó el fet d’avortar. I avortar, entre altres definicions, és “expulsar el fetus quan encara no és viable”. La qual cosa es produeix de manera espontània o provocada. Ací ens centrarem en la forma provocada o voluntària. Es coneix com a Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). La decisió d’interrompre l’embaràs no ha estat mai gaire fàcil per a la dona prenyada. A l´hora de prendre la decisió d’avortar, les dones han estat condicionades per dos classes de factors, l’econòmic (mancança de recursos econòmics) i el social (la pressió de la comunitat o de la mateixa família). El debat sobre aquesta decisió està envoltat de discursos demagògics i hipòcrites, pels interessos polí-tics o per creences religioses. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-10-12.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ Ciències, ideologies i creences El cas VAVÍLOV ✍Daniel Climent Professor de Ciències L’objectiu fonamental del treball de Vavílov era millorar els cultius mitjançant la selecció i tractament de llavors, el creuament de varietats, els estudis sobre el comportament en diferents ambients, etc. I tot això per intentar acabar amb la fam que imperava a Rússia i altres repúbliques soviètiques. Per aconseguir-ho calia prendre decisions molt ben meditades, com ara: quins gens caldria seleccionar perquè proveïren les plantes de resistència contra plagues i malalties; quines varietats eren realment capaces de sobreviure en condicions extremes; com implementar línies de producció adaptades a les particularitats climàtiques; com evitar la desaparició de varietats locals i l’erosió genètica (pèrdua de gens en poblacions massa adaptades a condicions molt concretes), etc. Analitzem un dels casos més representatius de la persecució ideològica d’un científic d’excepcional vàlua, el d’un botànic rus expert en genètica i millora vegetal, un dels millors de tot el segle XX, Nikolai Ivànovitx Vavílov (1887-1943). Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-5-9.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ Aliment local, aliment global ✍ J. M. Mulet Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes · UPV Si anàrem al supermercat, què podríem menjar? La majoria dels cereals són originaris d’Orient Mitjà, els porcs i les gallines provenen d’Àsia, la dacsa, les creïlles, les pebreres i els fesols, d’Amèrica. Dels aliments cultivats, d’origen europeu, n’hi ha ben pocs. Tenim el bròcoli, que va ser domesticat pels etruscs, plantes de la família de la col i poca cosa més. A Europa teníem una poma silvestre que feia uns fruits d’uns 3 cm que no podien menjar-se directament, calia assecar-les. Però, quan gràcies a la ruta de la seda, va arribar la varietat cultivada, procedent de Xina, va desplaçar la varietat originària, i ara mengem pomes descendents de les varietats xineses, no de les europees. Quelcom similar passa amb un producte tan nostre com la taronja, que també és originària de la Xina. Per tant, la globalització alimentària no és res nou. Portem practicant el mestissatge alimentari des de fa molts anys, encara que no ho sapiérem. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-4.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ És l’agricultura ecològica una alternativa? ✍Josep Lluís Doménech Doctor en Química Alguns no valoren tan positivament les millores agràries introduïdes. Per descomptat, en els últims setanta anys s’han produït abusos en, per exemple, l’ús de fertilitzants i productes fitosanitaris, abusos que s’han corregit, o que s’hauran de corregir, però l’acusació que fan els defensors de l’anomenada agricultura ecològica, o orgànica, que l’agricultura convencional és perjudicial per a la salut, el medi i la societat, és indefensable. Més encara, si l’alternativa que proposen és la tornada a l’agricultura dels nostres avantpassats de l’edat mitjana, tot i ignorant els avanços de la ciència agrària en els últims 150 anys. Una agricultura que condemnava una gran part de la població a morir per desnutrició. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/04/daualdeu22-3.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ NOA l’exploradora ✍Loreto Signes Solució del problema de DAUALDEU 22 "El teorema de la pizza" Noa, una exploradora intrèpida, ha de travessar 200 km del desert del Sàhara. Cada 40 km trobarà una gerra de 100 litres d’aigua per a l’aprovisionament dels exploradors; però, per desgràcia, totes les gerres... Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-47.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ DANIEL KEHLMANN El mesurament del món ✍Catalina Luque Professora de Llengua i Literatura IES Lluís Vives · València El punt de vista del narrador és gairebé més important que l’argument i, si no l’identifiquem, ens estem perdent gran part de la gràcia. I el punt de vista és essencial en la novel·la que us proposem hui. Daniel Kehlmann és una de les veus més sòlides de la narrativa alemanya actual. Aquesta novel·la que us presentem ha rebut el reconeixement de la crítica i dels lectors fora i dins del seu país. El mesurament del món es centra amb ironia desvergonyida i desmitificadora en les històries de dos fills destacats de la Il·lustració germànica: Alexander von Humboldt i Carl Friedrich Gauss. No estem parlant exactament d’una visió deshumanitzadora tipus Valle, però sí d’una perspectiva distanciadora. Kehlmann ens mostra en capítols alterns la biografia dels dos personatges. Si voleu una mirada neutral o una hagiografia, aquesta no és la novel·la que heu de llegir. Kehlmann fa literatura, no història de la Ciència i això i atorga el privilegi de triar el punt de vista. La tasca de documentació està al servei de la matèria narrativa i no al contrari. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-46.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ El Big Data i la Intel·ligència Artificial a les V Jornades Científiques VICENT CASELLES COSTA ✍ Vicent R. Chorro Professor de Matemàtiques Del 23 al 25 del setembre passat, s’han celebrat a Gata les V Jornades Científiques Vicent Caselles Costa, sota el títol Les Matemàtiques del Big Data. Les jornades, patrocinades per l’Ajuntament de Gata, estan organitzades per la Comissió Vicent Caselles i compten amb la col·laboració de l’Associació Meridià Zero, l’EMMA i el Cefire. A la sessió inaugural, del divendres 23, assistiren l’alcalde de la localitat Josep Signes i la regidora d’educació Àngels Soler. Les V Jornades Científiques Vicent Caselles són ja història. La comissió organitzadora es mostrava molt satisfeta per l’alta competència de les conferències, així com de l’interès demostrat pels assistents a la taula redona i els tallers. L’ajuntament de Gata, pel seu costat, ha pujat al seu Youtube les conferències i la taula redona posant-les a l’abast de tothom. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-41.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ La Transició a la Sostenibilitat en perill greu ✍ Amparo Vilches i Daniel Gil Pérez Universitat de València Des de principis d’aquest segle XXI, estem assistint a una proliferació de treballs científics que plantegen, fonamentadament, la necessitat de “transicions” com resposta a greus problemes als quals han de fer front les societats contemporànies, com ara, la crisi climàtica. Es parla així de transició energètica, verda, ecològica... i, en el sentit més ampli, de transició a la sostenibilitat. I han començat a adoptar-se -malgrat que encara de forma insuficient programes de govern i acords internacionals que promouen aquesta necessària transició per encarar la greu situació d’emergència planetària, que es ve denunciant des de finals del segle XX. Una situació caracteritzada per problemes creats, fonamentalment, pels propis humans, la qual cosa ha portat a la comunitat científica a reconèixer que estem vivint en una nova etapa geològica, l’Antropocé, marcada pel fet que els grans canvis ocorreguts en el planeta -i, molt especialment, en la biosfera- són deguts a accions humanes. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-39.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ CARL BOSCH i la producció d’amoníac a escala industrial ✍ Josep Lluís Doménech Catedràtic de Física i Química Bosch no només convertí el disseny experimental de laboratori de Haber en un procés co- mercial, sinó que a més ho feu en un temps rècord. En quatre anys l’empresa va passar d’usar un convertidor de 75 cm d’altura, el que tenia Haber en el seu laboratori de Karlsruhe, amb què obtenia uns 100 g d’amoníac/hora a un convertidor de 8 m d’alçada que produïa 200 kg d’amoníac/hora. Segons Bosch, l’encarregat deplanificar el projecte, tres eren els grans problemes que havien de ser resolts abans de construir una planta de síntesi: el subministrament a gran escala de les matèries primeres, hidrogen i nitrogen, la consecució de catalitzadors eficaços i la construcció del convertidor de pressió Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-30.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ GALILEU i la Revolució científica ✍ Salvador Salort Professor · Universitat d’Alacant Comencem per la constitució de la ciència moderna, per veure el marc en què es va desenvolupar el pensament i l’acció de Galileu Galilei dins de la revolució científica del segle XVII. La constitució de la ciència moderna va tenir les bases en una nova orientació científica com a conseqüència de la crítica a la física d’Aristòtil. Hom tractava d’utilitzar el mètode experimental. Els homes que millor representen aquesta revolució científica van ser, entre d’altres, Copèrnic, Kepler i Galileu, i això pels avanços que varen fer en astronomia i en física. Quan Galileu va defensar la teoria heliocèntrica, segons la qual no era la Terra el centre de l’univers al voltant del qual giraven tots els astres, sinó el Sol, l’església catòlica el va declarar heretge. L’església catòlica era partidària del geocentrisme perquè creia que l’home, l’obra preferida de Déu, havia d’estar en el centre de l’univers. Els geocentristes no acceptaven un univers centrat en el Sol, per tal com en cap passatge de les Sagrades Escriptures s’afirmava tal cosa. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-29.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

✓ WILHELM, l’altre HUMBOLDT ✍Pep Martínez Professor de Llengua i Literatura El meu, el de moltes promocions de filòlegs, Humboldt és Wilhelm, el lingüista, el filòsof, l’antropòleg, el guia literari i artístic del classicisme de Weimar, el mentor de Schiller i Goethe, el polític reformador, el políglota prodigiós, el classificador de les llengües, el “descobridor” del basc, el fundador de la Universitat de Berlín, etc. Un gegant, a la ratlleta de l’alçada del germà. Mereix, si més no, aquestes quatre ratlles, expressió del nostre reconeixement. Wilhelm von Humboldt (1767-1835) fou el germà major d’Alexander, amb qui mantingué una relació d’afecte i de complementarietat biogràfica i intel·lectual sorprenents. Les seues vides i les seues obres semblen lligades per completar-se mútuament; fet que els seus contemporanis ja apreciaven quan els anomenaven “els dioscurs prussians”; dioscurs, com als germans Càstor i Pòl·lux de la mitologia grega. Si Wilhelm fou el savi de les humanitats, Alexander ho fou en l’àrea de les ciències. Com si entre tots dos s’hagueren repartit fifty fifty la tasca d’una revisió global de l’Enciclopèdia del XVIII. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ⏩ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-28.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

Joan Fuster, un dels imprescindibles de les lletres valencianes/catalanes. No sols d'aforismes viu en Fuster. #diccionariperaociosos #joanfuster #ed62 #academiavalencianadelallengua

Compartir la passió per la natura Jesús Navarro Professor d’Investigació del CSIC a l’IFIC · València L’any 1806, Alexander von Humboldt (1769-1859) escrivia des de Paris a un amic: «Es diu sovint en societat que jo m’ocupe de massa coses alhora, de botànica, d’astronomia, d’anatomia comparada. Jo conteste: es pot prohibir a l’home tindre el desig de saber, d’abastar tot el que li envolta? [...] I per a tindre una visió general, per a concebre el lligam entre tots els fenòmens, lligam que anomenem naturalesa, cal conèixer primer les parts i reunir-les després orgànicament sota un mateix punt de vista». Els crítics de Humboldt no s’havien adonat que ell tenia la idea de donar una visió global dels fenòmens de la Naturalesa, per ço que havia de conèixer-los amb cert detall. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-25.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

El viatge per Espanya de HUMBOLDT i el periple equinoccial que va canviar la Ciència Margarita Belinchón i JürgenMisch Comissaris de l’exposició “Alexander von Humboldt: a la Natura tot està connectat” Alexander von Humboldt, 1769-1859, va ser un naturalista prussià i un dels científics més importants de tots els temps. Imbuït per les idees de la il·lustració europea, i divulgador excel·lent, va posar la ciència a l’abast de tots els ciutadans i les seves obres es van convertir en autèntics best-sellers de l’època. Va ser un ferm defensor dels drets humans, i també va ser el primer a interpretar la Natura com un tot. Compartia les seues inquietuds científiques sobre la bona praxi en la gestió ambiental amb els valors de la dignitat i la llibertat humana, de manera que la seua obra assoleix una dimensió científica i humanista poc comú en la història del pensament científic. En aquests temps, que les alteracions del clima són una de les principals amenaces globals, cal recordar que Humboldt va ser el primer que va predir les conseqüències del canvi climàtic causat per l’acció de l’home, en particular l’agricultura comercial, el monocultiu, la irrigació i la pèrdua de massa forestal. D’això en fa més de 200 anys. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-21.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #universitatvalencia #universitatmiguelhernandez #universitatmallorca #universitatjaumei #universitatpolitecnicavalencia #universitatpompeufabra #universitatautònomabarcelona #universitatdebarcelona #universitatpolitècnicadecatalunya #universitatroviraivirgili

«A la natura tot està connectat» La petita història, els objectius i els artífexs de l’exposició sobre ALEXANDER VON HUMBOLDT Juan Fuster Delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana Newton va extreure les lleis fonamentals de la gravetat, lleis en què es basen moltes de les tecnologies modernes, i Humboldt va demostrar conceptes tan bells com el que consigna aquesta exposició: «A la natura tot està connectat». No hi ha cap llei ni teoria amb el nom de Humboldt i per això segurament, i immerescudament, siga menys reconegut, però gràcies a ell tenim la visió actual de la natura. Aquesta visió que ens diu que tot al planeta està interrelacionat i que eliminar-ne una part pot afectar la totalitat, danyant-la per sempre. A ell es deu la frase que Joan Pellicer cita al seu Costumari Botànic, «Feliç el país on l’home no fa malbé la terra on viu». Ras i curt, aquesta exposició ens presenta un personatge, Alexander von Humboldt, que ha jugat un paper rellevant en la ciència moderna. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-20.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #csic

Tot recordant SANTIAGO GRISOLIA Rafael Andarias Estevan Metge Poc després d’assabentar-me de la mort del professor Grisolia, esdevinguda l’agost passat, vaig decidir que la meua propera col·laboració per a DAUALDEU versaria sobre la seua presència com a convidat d’honor als Escacs vivents de Xàbia del 2008, esdeveniment cultural que tinc el privilegi de dirigir des de la primera edició de 1996. Abans de continuar, però, he d’explicar, ni que siga breument per al lector que ho desconega, en què consisteix aquesta original iniciativa que organitza la Comissió de Festes de Loreto amb la col·laboració de l’Ajuntament i que el 2002 va ser distingida amb el títol de Festa d’Interès Turístic Nacional. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-15.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

BRAHE i KEPLER Una trobada còsmica Miguel Angel Sanchis Lozano. Departament de Física Teòrica i Institut de Física Corpuscular CSIC-UV Nicolás Sanchis Gual Departament de Astronomia i Astrofísica · UV Brahe i Kepler foren persones de tarannà i capacitats molt diferents, però complementàries com hem vist. Tots dos escoltaren la crida de l’amor per l’astronomia per esdeveniments ocorreguts quan eren joves (un eclipsi de Sol i de Lluna, respectivament) i a l’edat adulta foren testimonis de la sobtada aparició de dues estreles molt brillants al cel, que ara saben foren su- pernoves (SN 1572 i SN 1604, respectivament). Tots dos foren capaços de superar, fins a cert punt, prejudicis i idees molt arrelades a l’època amb una actitud científica comparable a l’actual. Sens dubte, representen dos gegants sobre les espatlles dels quals Newton es va enfilar per veure més enllà que la resta dels homes i dones. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-12.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #astronomia #Brahe #Kepler

Ciència, humilment Joan Borja Sanz Director de la Càtedra Enric Valor · Universitat d’Alacant El pensament màgic continua viu entre nosaltres. Sembla cosa de no creure, però l’ocultisme i l’esoterisme, a pesar de les múltiples, espectaculars i pragmatíssimes conquestes de la ciència, continua ocupant —de manera més o menys secreta i dissimulada- un vastíssim espai en els usos i els costums del veïnat. I és, aquesta, aquesta, una paradoxa més de la nostra societat, suposadament tan avançada, moderna i tecnologitzada. Reforçat o residual —segons casos, contextos i personalitats—, el pensament màgic preserva una sorprenent vigència en la superstició, el curanderisme, l’astrologia, el tarot, les sectes i les mil i una formes contemporànies de la bruixeria, l’endevinació, la superxeria o la pseudomedicina. No sabria dir si es tracta d’un fenomen renaixent o en vies d’extinció, però el cas és que paraules i expressions com energia positiva, energia negativa, homeopatia, miasma, mal d’ull, esperit, zodíac, signe, aura, reencarnació, viatge astral, karma, xakra, etc., continuen sent d’ús freqüent en els nostres dies. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-10.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

Ciències, ideologies i creences II Agronomia i alimentació WILBUR ATWATER Daniel Climent Professor de Ciències Reflexionarem sobre la valoració social que mereixerien les figures que tant han fet per la humanitat, i l’escassa atenció que dedica el sistema educatiu al component històric del nostre benestar. De fet, el bandejament dels contextos (històric, social, ideològic, tecnològic, etc.) aboca a transformar l’ensenyament de les ciències en un llistat de “veritats revelades”. Llistat que els alumnes es veuen forçats a assumir acríticament, com a un mena d’adoctrinament en una nova religió més que no un estímul per a participar en l’aventura del coneixement científic; una aventura que és el resultat d’esforços individuals i socials majoritàriament dignes d’admiració. En aquest article presentarem un científic poc conegut, Wilbur Atwater, les investigacions del qual van contribuir de manera extraordinària a la millora de l’agricultura i de l’alimentació humana fins al punt de poder-lo considerar el pare de la ciència de la nutrició. I també al·ludirem al conflicte personal que va haver d’encarar quan els seus descobriments sobre l’alcohol van xocar amb els seus criteris morals. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-5-7.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

HUMBOLDT, Colòmbia i el café J. M. Mulet Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes · UPV Una de les plantes que no podien aparèixer a les col·leccions botàniques de Humboldt i Mutis és la que ara com ara més identifiquem amb el país: el cafè. La planta és originaria d’Etiòpia i no es va posar de moda com a beguda fins el segle XVIII. Originalment tot el cafè que arribava a Europa venia d’Àfrica i era un monopoli de comerciants àrabs i turcs. Sembla que les primeres plantacions a Amèrica les varen fer holandesos a l’actual Surinam. Fins el segle XIX no s’inicia el seu cultiu a Colòmbia vinculat als jesuïtes. El cafè és un cultiu complicat, ja que necessita un clima prou fred i que la temperatura siga constant durant tot l’any. Això determina que s’haja de cultivar al tròpic, on no hi ha estacions, però en altura, per tal d’assegurar el fred requerit; per això, les zones aptes per al seu conreu són tan limitades. Per tant, Humboldt va ser el primer que va veure que Colòmbia era un indret ideal per a produir cafè. A Juan Valdez, muntanya avall amb la burreta carregada, cert i segur que no el va veure venir. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-4.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert #café #Humboldt #JMMulet

Ciència i Imperi Josep Lluís Doménech Doctor en Química En el segle XVIII ocorregueren canvis socials importants: el sorgiment del concepte actual de ciutadà, l’impuls rebut per l’activitat comercial o la consolidació dels estats moderns, i també la Il·lustració, un moviment de gran influència que sorgí a mitjan segle i que es caracteritzà pel paper central concedit a la raó com a instrument per a resoldre els problemes de la humanitat. Els avanços científics deguts a Isaac Newton o a Antoine Lavoisier mostraven com la racionalitat permetia descobrir els secrets de la natura. En aquest ambient sorgí, entre governs i monarques del s. XVIII, la creença que la ciència era aplicable a la millora dels processos de fabricació de manufactures, i també a l’agricultura, les obres públiques, la salut o l’alimentació. Sense ignorar la percepció de la ciència com a forma cultural, fou l’aspecte utilitari allò que portà els governs a adoptar mesures que eixamplaren el coneixement científic. Però l’activitat científica per antonomàsia del segle fou la desenvolupada al voltant de les grans expedicions. El XVIII és conegut com el segle de les grans expedicions científiques, i això perquè les potències mundials del moment, Anglaterra, França i Espanya, organitzaren viatges per a estudiar les terres d’Ultramar i els oceans Pacífic i Índic. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2022/11/daualdeu23-3.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

Llibres JOSEP PALOMERO Els secrets de Meissen Catalina Luque Professora de Llengua i Literatura IES Lluís Vives · València Ah, les bones persones pensen que és la bondat el primer motor de les nostres accions, però no és veritat. La millor palanca d’Arquimedes són els pecats. Dona’m un pecat i mouré el món. "Els secrets de Meissen" és un exemple de com l’enveja i la supèrbia estan a la base de l’espionatge industrial i com, al cap i a la fi, darrere l’espionatge industrial s’amaga una lluita soterrada pel poder entre els dos homes forts del final del regnat de Carles III: el comte d’Aranda i el comte de Floridablanca. Al voltant del 1764, el comte d’Aranda va segrestar un alt operari que posseïa els secrets de la fabricació de la porcellana. Fins aleshores solament a la factoria de Meissen es podia fer porcellana. Les monarquies europees envejaven el monopoli saxó i conspira- ven per aconseguir-ne la fórmula. Carles III, per raons personals i familiars, n’havia fet quasi una qüestió d’honor. El comte d’Aranda va portar a la seua fàbrica de pisa de l’Alcora Johann Christian Knipffer, un enginyer de la fàbrica de Meissen que estava disposat a vendre el secret de la porcellana per una bona quantitat de diners. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2023/04/daualdeu24-46.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

El racó d e Fibonacci Loreto Signes De vacances pel món Sis amigues volen passar les vacances juntes i decideixen fer parelles i que cada parella d’amigues acudisca a la destinació acordada fent servir un mitjà de transport diferent. Sabem que la Fina no utilitza el cotxe, ja que acompanya la Berta, que no va amb avió. Anna viatja amb avió. Si sabem que la Carla no va acompanyada de la Noa ni fa ús de l’avió, podries... Solució del problema de DAUALDEU 23 Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2023/04/daualdeu24-45.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

Un acte que ha reunit molts antics professors ha fet confluir la trajectòria de l'autora amb la d'aquell centre que va nàixer als peus del Castell: tots dos van vèncer esculls gegantins. Dijous passat, 29 de febrer, en un acte molt especial en què les rectores de l'AVL van explicar el paper literari que va exercir Maria Ibars. L'acte va comptar amb la participació de nombrosos antics professors del centre i d'integrants dels successius equips directius. TOT EL REPORTATGE I MÉS IMATGES EN LA SECCIÓ "EDUCACIÓ" DE LA MARINA PLAÇA. #dénia #marinaalta #denia #iesmariaibars @iesmariaibars_denia #educació_marinaalta #mariaibars #academiavalencianadelallengua @avloficial #avl

Videojocs i adolescència Ana Noguera Psquiatra Una de les preocupacions que plantegen els pares en la consulta psiquiàtrica és la quantitat d’hores que dediquen fills i filles a les noves tecnologies i, en concret, als videojocs. L’auge de la indústria del videojoc i els alts nivells de consum entre els joves han fet sorgir un nou tipus d’addicció, fins el punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reconegut la dependència a aquesta forma d’oci, com una malaltia mental. Que aquesta siga una consulta habitual no és estrany si tenim en compte que, a tot l’Estat, un 3% dels i de les adolescents presenten símptomes d’addicció als videojocs, i els usen alguna vegada un 16%. La franja d’edat més vulnerable, està entre els 12 i els 15 anys. Els xics són els consumidors per excel·lència d’aquesta nova forma d’oci i arriben a ser fins al 86% dels adolescents els que juguen habitualment; en el cas de les xiques el percentatge disminueix fins el 30%. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2023/04/daualdeu24-44.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

Anotacions sobre la connexió gallega, passant pel País Valencià, en la història del metre Ana Jesús López Díaz Departamento de Enxeñaría Naval e Industrial · Campus Industrial de Ferrol · Universidade da Coruña El 1806, per tal de millorar i completar el treball de Pierre Méchain i Jean-Baptiste-Joseph Delambre per a mesurar el meridià de París, de Dunkerke a Barcelona, s’inicia una altra expedició liderada per François Aragó i Jean Baptiste Biot des de Barcelona a Formentera, en la qual participa un altre il·lustre matemàtic gallec, José Rodríguez González (1770-1824), professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, que va ser nomenat Comissari espanyol al costat d’un altre il·lustre científic valencià, José Chaix Isniel (1765-1809). Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2023/04/daualdeu24-42.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

Guaiaba, guava Antonio Mulet Pons Professor de la UPV Una espècie que es forana, de zones humides tropicals, i de gran valor tradicional per a la salut, es la guaiaba o guava (nom científic Psidium Guajaba). Actualment la guaiaba es pot trobar i és de fàcil cultiu a la comarca de la Marina. Ja a l’any 2002 es va elaborar un projecte fi de carrera sobre el seu conreu a la nostra zona i publicat posteriorment en una revista científica. A les nostres terres és coneguda principalment per la fruita, però són de gran importància medicinal les seues fulles. A la costa de la Marina la planta canvia les fulles anualment, encara que no arriba mai a perdre-les totes. Si gela, torna a brotar sense problema. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2023/04/daualdeu24-40.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

100 pessetes La història de la PORCELLANA VALENCIANA de després de la Guerra Antonio Ten Ros Professor d’Història de la Ciència A principis de 1953, o potser a finals de 1952, no està clar però poc importa, un enèrgic Juan Lladró Dolz, de tot just 27 anys, està negociant el seu salari amb Don Victor de Nalda Frigols. Feia uns tres anys que treballava a la secció de porcellana artística de l’empresa Victor de Nalda Fábrica de Porcelana y Refractarios. Segons confessió pròpia, havia esdevingut el muntador de figures i decorador més experimentat i creia meréixer un augment. Cobrava aleshores, testifica, 1150 pessetes al mes i demanava pujar a 1300. “No te les donaré, i si no t’agrada, et quedes en casa”, respon el senyor Victor, que li n’ofereix 1200. “Em vaig quedar en casa”, em diu el senyor Juan. 100 pessetes són el detonant d’una decisió que canviaria la història de la porcellana i donaria origen a l’empresa valenciana més coneguda arreu del món, Lladró. Lladró ja ha venut més figures de porcellana que qualsevol altra empresa en la història. Llegiu l’article sencer a la revista DAUALDEU ➡️ https://daualdeu.associaciomeridiazero.com/wp-content/uploads/2023/04/daualdeu24-paginas-20-39.pdf #ciència #divulgaciócientífica #academiavalencianadelallengua #institutdeculturajuangilalbert

No parem ni en Magdalena!! Ací teniu el programa de març de "Lite-rates. Mamíferes de la Cultura". A la secció d'entrevistes, la companya Mònica Camahort @moca2357 entrevista a @nuria_vizcarro I a banda, lectures, recomanacions i cançons fantàstiques. Mitja horeta de pòdcast que no us decebrà! Bones Festes! https://adonat.net/2024/03/04/emissio-1-de-marc-de-2024/?fbclid=IwAR2D7iqahl9ALQa71iIzzAVCOyfzbRwUBM2ntINbr9_fOgvNc-nWDDI_9kg #radio #podcast #universitatjaumei #BibliotecauniversitatjaumeI #fundaciófull #academiavalencianadelallengua #ivc